Translate

diumenge, 28 de desembre del 2014

Els mesos de l'any

Interessant article que descriu l'oritge del nom dels mesos del any. Publicat en infoMigjorn

Els mesos de l’ any


Eugeni S. Reig


El calendari romà era, inicialment, lunar. L’any tenia 304 dies i deu mesos que s’anomenavenMartius, Aprilis, Maius, Iunius, Quinctilis, Sextilis, September, October, Nouember, December. El primer dia de l’any era l’u de Martius. Posteriorment s’hi varen afegir, a continuació de December, dos mesos més, Januarius i Februarius. Amb aquest canvi l’any va passar a tindre 12 mesos i 354 dies. El 153 a .C. es va decidir que l’any començara l’u de Januarius en lloc de l’u de MartiusEl calendari continuava sent lunar i bastant inexacte i calia intercalar alguns dies –onze o dotze– per a fer que fóra coherent amb el ritme de la natura. Aquests dies, que no pertanyien a cap mes, s’afegien a continuació del 23 de Februarius, quan acabava la Terminàlia, festival en honor del déu Terminus, deïtat tutelar de les fronteres. Juli Cèsar (100- 44 a .C.), tribú, summe pontífex, censor, dictador vitalici i imperator, va introduir el calendari solar de 365 dies per tal de substituir l'any lunar. L'any 44 a .C., en què Juli Cèsar va ser assassinat,  el mes Quinctilis es va anomenar, en honor seu i a proposta del cònsol Marc Antoni, Julius, ja que era el mes del seu naixement. En temps d'Octavi Cèsar August ( 62 a .C.-14 d.C.), nebot i fill adoptiu de Juli Cèsar, el mes Sextilis, per un senatusconsultum del 23 a .C., va ser anomenat Augustus en honor de l’emperador.
Els noms dels mesos de l’any en valencià són: generfebrermarçabrilmaigjunyjuliol,agostsetembreoctubrenovembre i desembre. Estudiem-los per separat.
Gener
El nom del primer mes de l’any deriva del llatí vulgar jenuariu(m) i aquest del llatí clàssicianuariu(m), que significa 'que pertany a Janus', ja que el mes estava consagrat a aquest déu romà de dues cares, custodi de les portes i claus del cel i de la terra. Regia el pas dels dies i de les nits i, per això, també dels mesos. La forma del llatí vulgar jenuariu(m) és analògica ambfebruariu(m).
La variant formal giner, àmpliament usada des d’antic, és conseqüència del fenomen de tancament de la e en algunes paraules començades per gen-, molt corrent en valencià. Així paraules com ara genergenollgeneralgenetgeneta o genovés poden tindre, en determinats llocs, la pronúncia popular ginerginollgineralginetgineta’ o ginovés. Aquest tancament de la e en i no és universal i fluctua molt, ja que en alguns llocs es produïx i en altres no, en alguns llocs es tanca la e de determinades paraules però no la d’altres i, fins i tot, hi han llocs a on coexistixen formes amb e i formes amb i. També hi han determinades paraules començades pergen- en les qual no es produïx mai enlloc el tancament en i, com ara gendregenerós,generositatgenivagentgentadagentetagentola o gentil. Com que la cosa és molt complexa, la millor solució és no consagrar com a forma culta cap de les variants populars començades pergin-, malgrat que siguen molt antigues i tinguen tradició literària. Així, doncs, escriurem sempregener, mai giner.
Febrer
El nom del segon mes de l’any deriva del llatí februariu(m), derivat de februus, que significa 'que purifica'. La februa era una festa de purificació i expiació que els romans celebraven el mes de febrer. Februa era un epítet de Juno, com a deessa de la purificació. El mateìx qualificatiu (frebruus ) es donava a Plutó, déu de l'Avern. 
Març
El nom del tercer mes de l’any ve del llatí martiu(m), vocable que deriva de Mars, Martis, déu de la guerra, a qui era consagrat. Segons Ovidi, Ròmul, el mític fundador de la ciutat de Roma, fill del déu Mart i germà bessó de Remus, va ser qui va dedicar aquest mes a son pare. Els romans eren un poble bel·licós i varen dedicar el primer mes de l’any –que després va passar a ser el tercer– al déu de la guerra.
Abril
El nom del quart mes de l’any deriva del llatí aprile(m). L'ètim és incert. Segons alguns autors llatins (per exemple, Varró i Macrobi), aquest mot deriva del verb aperio, aperire (=obrir) i expressa la idea que la natura s’obri, que les flors esclaten, és a dir, que comença la primavera. Molts autors moderns suposen que deriva de l'etrusc *Apru (= Afrodita) deessa de l'amor i de la bellesa.
Maig
El nom del quint mes de l’any deriva del llatí maju(m) perquè estava dedicat a la deessa Maia,protectora del creixement dels fruits i mare de Mercuri, el missatger dels déus. A Roma també l'anomenaven Majesta i sovint la identificaven amb la Bona Dea, divinitat de la terra objecte d'un culte misteriós celebrat només per dones en una cova de Roma. Es creia que la  Bona Deaprotegia la fecunditat dels camps, la gestació i la salut.
Juny
El nom del sext mes de l’any deriva del llatí juniu(m) perquè, probablement, estava dedicat a Juno,  reina dels déus que, amb Júpiter, el seu espòs, i Minerva, integrava la tríada capitolina. Era protectora  de la dona, de la vida conjugal i dels parts. Tenia l'epítet de Lucina (derivat de lux lucis, 'llum') perquè ajudava a vindre a la llum feliçment.
Juliol
El nom del sèptim mes de l’any deriva del llatí iulius, nom posat en memòria de Juli Cèsar, tribú,pontifex maximus, censor, dictador vitalici i imperator, autor del calendari julià, anterior al calendari gregorià que usem actualment.
Són molt corrents les pronúncies populars 'juriol', 'joliol' i 'joriol' que no s’han d’usar mai en la llengua culta, ni oral ni escrita.
Agost
El nom de l’octau mes de l’any deriva del llatí vulgar agustu(m) i aquest del llatí clàssicaugustus, nom posat en memòria de l’emperador romà Octavi Cèsar August.
Setembre
El nom del nové mes de l’any deriva del llatí septembre(m), perquè era, antigament, el seté. A proposta de l’emperador Calígula se li va canviar el nom pel de Germanicus, que era el nom autèntic d’aquest emperador. El canvi es va mantindre durant algun temps, però molt poc.
Octubre
El nom del desé mes de l’any deriva del llatí vulgar octobre(m), perquè aquest més era, antigament, el que feia huit. Es va intentar canviar el nom d’aquest mes pel de l’emperador Dioclecià, però el canvi no va quallar.
Novembre
El nom de l'onzé mes de l’any deriva del llatí novembre(m), perquè era, antigament, el que feia nou.
Desembre

El nom del dotzé mes de l’any deriva del llatí decembre(m), perquè era, antigament, el desé.

dilluns, 22 de desembre del 2014

El vi seleccionat per al 2015.

La Bodega

La bodega nace con la finalidad de elaborar, a partir de uvas producidas únicamente en nuestros propios viñedos, pequeñas producciones de vinos de gama alta. actualmente la bodega posee 45 hectáreas de viñedos en las cuales se cultivan bobal, tempranillo, merlot y sirah.
Los viñedos están situados en la provincia de Valencia, comarca La Plana de Requena-Utiel y más concretamente en el municipio de Sinarcas.
Hoy producimos vinos tintos de sirah, merlot, tempranillo y bobal criados en roble francés, un rosado y un vino tinto dulce bajo una única marca: marsilea.
Ni nuestros vinos ni la bodega están inscritos a la D.O. Utiel-Requena. esta es una decisión personal ya que los principales valedores y más interesados por la calidad de nuestros productos somos nosotros mismos.

Nuestras viñas están repartidas en 12 fincas distantes entre sí, por lo que tenemos una gran variedad de suelo que va desde el calizo-pedregoso, arcillo-gravoso, rubial, arcillo-arenoso...

Las viñas se cultivan tanto en espaldera, para las variedades foráneas y tempranillos, como en el tradicional vaso para el autóctono bobal. Se cultivan bajo los fundamentos y prácticas de la producción integrada.
Tanto la producción vitícola como la elaboración, crianza, embotellado y seguimiento de la calidad hasta el consumidor final, son llevadas a cabo por Sebastián Mancebo Hernández, un enólogo de sólida preparación técnica y reconocida solvencia profesional.

Descripción detallada

Descripción

Nos encontramos ante un vino tinto de agricultura ecológica elaborado con la variedad bobal, ideal para sumergirse en los secretos de esta variedad ó para disfrutar de ella si ya la conocemos; su ligero paso por barrica, de tan solo 3 meses, le aporta unos matices tostados que lo redondean.

Cata

Color rojo picota brillante, de capa media y un bonito ribete violáceo.
Nariz donde se muestra este monovarietal, con aromas de flores silvestres y ciertas notas minerales caracteristicas del suelo y la zona.
En boca es contundente y goloso. Esconde un ligero amargor en su recorrido y un final bastante largo y persistente.
Se recomienda airear brevemente antes de su consumo.

Graduación

                    13 %

Temperatura de servicio

14º -16º

Presentación.

Descripción de cata particular

Cereza con borde granatoso, espejo limpio , capa media-alta y lagrima densa, corta , elegante que no tinta la copa 

Nariz intensa con frutas rojas y negras maduras , balsámicos al fondo, tierra húmeda y tostados con ahumados. 

Paso por boca con cuerpo medio, taninos integrados, redondo, goloso, con sabor intenso frutal y un enorme y sorprendente fondo de sabor a canela. Ese toque dulzón junto a su redondez te impulsa a seguir disfrutando y paladeando . Vino absolutamente original y diferentel



Si quereis decribirla vosotros mismos podeis escribirme al correo y la adjunto.

Árbol tomate

El tomate de árbol: propiedades y beneficios

El tomate de árbol: propiedades y beneficios
El tomate de árbol (cyphomandra betacea), es una fruta que pocas personas consumen y que pocos conocen muy bien. Esta fruta pertenece a la familia solanácea, originaria de los andes suramericanos, y se encuentra en forma silvestre o cultivada en toda América del Sur.
El cultivo del tomate de árbol, se da en climas templados y fríos, y en zonas con temperaturas entre 15 y 22°C. Su forma es de tamaño mediano, liso, brillante y de color ladrillo o rojo, cuando está maduro y tiene un sabor ácido-dulce.


Beneficios y Propiedades

  • El tomate de árbol, es una fruta de alto valor nutricional que contiene fibra, vitaminas A, B, C y K, y es rico en minerales, especialmente calcio, hierro y fósforo; además, posee niveles importantes de proteína y caroteno. También contiene una buena fuente de pectina, y es bajo en calorías. Su buen sabor, es apto para la preparación de jugos y mermeladas, brindando un gran potencial de comercialización y producción durante todo el año, de baja inversión en insumos agrícolas y de relativo fácil manejo agronómico.
  • En frutoterapia, el tomate de árbol es muy apreciado por la variedad de aplicaciones y excelentes resultados que deja en la piel. El consumo de la fruta fortalece el cerebro y la memoria, contribuyendo a curar migrañas y cefaleas severas; controla la rinitis y beneficia el sistema circulatorio.
  • Como bebida, se prepara en jugos utilizándose sus propiedades para programas de reducción de peso. El  jugo es bueno para bajar el nivel del colesterol en la sangre,  por  su alto  contenido de vitamina F. El aceite de este fruto actúa sobre  las  capas más  profundas  de  la  piel,  siendo  utilizado  para  el  tratamiento  de  las enfermedades  dérmicas,  en especial sobre las cicatrices.
  • Estudios realizados indican que la fruta, contiene sustancias como el ácido gamma aminobutírico, que baja la tensión arterial, por ello es útil para los hipertensos, no así para quienes sufren de tensión baja.
  • Además, esta fruta combina con otros alimentos que la enriquecen en matices y nutrientes, por lo que la pueden consumir los niños, los jóvenes, los adultos, los deportistas, las mujeres embarazadas o madres lactantes y las personas mayores. También aportaprovitamina A y vitamina C.
  • Su consumo es adecuado para quienes tienen un mayor riesgo de sufrir carencias de dichas vitaminas: personas que no toleran los cítricos, el pimiento u otros vegetales, que son fuente casi exclusiva de vitamina C en nuestra alimentación, y para quienes deben llevar a cabo una dieta baja en grasa.

  • La que vemos en la fotografía se cultivo hace tres años, bajo protección. Es el segundo año que fructifica. esta plantada en el bancal desde fa tres anys,  Baix el reser d'un entoldat. És el segón any que fructifica,  espere que aguante alguns més.Les baïes o fruits que produeix són molt utilitzats en el país d'origen per a produir batuts o sucs molt nutritius,  també es pot menjar com a fruit dirèctament o combinat amb formatges i mel.

Aquest es l'aspecte de l'arbre en el mes de desembre del 2014.
Cultivada desde fa tres anys baix un entoldat que la protegeix del fred.

dijous, 4 de desembre del 2014

La visió d'un viatge

Estimats amics que visiteu el blog, vull compartir amb vosaltres algunes imatges del últim viatge realitzat i que encara el tinc molt prop. He fet un recull de fotos amb molt de contrast entre elles, ja que es un país així... ple de contrastos i contradiccions.
He viscut amb gent local i he contemplat les seues condicions de vida, també he gaudit de estances agradables i paisatges encisadors. però que cadascú opine ... i si en voleu saber mes, un consell: viatgeu, viatgeu on vulgueu i com vulgueu, llegint, somiant, a peu o en avió o en globus....  però no deixeu de vore el vostre entorn amb una ment oberta.























Cal dir de quin país es tracta??

Benvinguda a l'hivern.

Dalt de la muntanya
(Joan Armangué)

Aquí dalt de la muntanya
hi tinc un petit bressol:
de dia la lluna hi dansa,
de nit hi descansa el sol.

Aquí dalt de la muntanya
el tresor del cor hi tinc:
un cel ben ple d'orenetes,
però de pessetes... ni cinc!

Aquí dalt de la muntanya
els difunts no hi són esquius:
morts i mortes fan gatzara,
es moren de riure els vius.

Aquí dalt de la muntanya
l'alegria omple els rius:
s'eixuguen al sol les llàgrimes,
si et pica una abella, rius.

Aquí dalt de la muntanya
hi dic sempre allò que vull:
i qui es cansa d'escoltar-me...
pot girar quan vulgui el full.